Agustí Andreu
Investigador del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV
Quan arriba la festa, la ciutat canvia de ritme. Els carrers, les places i els espais de trobada s'omplen d'actes, de música, de rituals, de símbols i de persones que comparteixen uns dies diferents de la resta de l'any. Des de l'antropologia social i cultural, aquest moment no és només una celebració: és també una oportunitat per entendre com una comunitat s'organitza, s'expressa i es reconeix a si mateixa.
Les festes majors tenen una dimensió recreativa evident, però també són molt més que això. Funcionen com a espais de relació social, de transmissió de valors i de construcció d'identitats compartides. Sovint s'han definit com un "temps fora del temps": un període excepcional que trenca amb la quotidianitat i permet viure la ciutat d'una altra manera. Durant aquests dies, les formes habituals de relació es transformen i apareixen experiències col·lectives marcades per la proximitat emocional i l'experiència compartida.
Ara bé, aquesta excepcionalitat no vol dir improvisació. La festa és també una institució cultural complexa, amb una organització pròpia, un calendari definit i una seqüència d'actes que es repeteix i es reconeix socialment any rere any. Perquè la festa sigui possible cal la implicació de molts actors: les institucions, el teixit associatiu i la ciutadania, que en conjunt fan possible aquest temps compartit.
En el cas de Tortosa, les festes de la Cinta tenen una llarga trajectòria històrica. Segons recull Mariano Jover Flix, l'any 1508 el bisbe Alfons d'Aragó, conjuntament amb el capítol catedralici, va instituir oficialment la festa de la Santa Cinta i en va fixar la celebració el segon diumenge d'octubre. Més endavant, l'any 1867, arran de la reorganització de la diòcesi, la festivitat es va traslladar al primer diumenge de setembre, data que encara avui estructura el calendari festiu de la ciutat.
Actualment, el cicle festiu comença a finals d'agost amb l'acte de proclamació de les figures representatives de la festa i s'allarga fins als primers dies de la segona setmana de setembre. Durant aquest període, Tortosa viu centenars d'actes que ocupen l'espai públic i activen carrers, places i espais de convivència. Hi trobem manifestacions de cultura popular com el bestiari, les bandes de música, el cant i el ball de la jota, així com celebracions religioses, activitats esportives, concerts, espectacles escènics i rutes patrimonials.
Un dels aspectes centrals de les festes de la Cinta és la dimensió religiosa que tenen. Les processons, els oficis litúrgics i les ofrenes a la patrona formen part del nucli simbòlic de la celebració. Entre aquests moments destaca l'entrada de la relíquia de la Santa Cinta a la catedral, un dels rituals més intensos del cicle festiu. El retorn de la imatge de la Verge de la Cinta i de la relíquia a la seu catedralícia es viu com un moment d'una gran càrrega emocional, sobretot quan comença a sonar l'himne de la Cinta.
També té un paper destacat l'ofrena de flors i fruits a la Verge de la Cinta. Tot i el seu caràcter religiós, aquest acte incorpora una dimensió social molt important. Hi participen entitats i nuclis del municipi, i la celebració es vincula també a la solidaritat, ja que comporta la recollida d'aliments que posteriorment es distribueixen a través d'organitzacions assistencials. La celebració es converteix , doncs, en un espai de cohesió social i de transmissió de valors compartits.
Des de l'antropologia, la festa també es pot entendre com una eina de construcció d'identitat. Les festes majors transmeten memòria històrica, valors culturals i sentiments de pertinença. En aquest sentit, les festes de la Cinta reforcen el vincle amb la comunitat tortosina a través de la participació intergeneracional, la implicació del teixit associatiu i la continuïtat de pràctiques tradicionals.
Entre els elements amb més càrrega simbòlica hi ha el seguici festiu, el bestiari -amb figures com els gegants, les cucaferes i la cort de bèsties-, la jota tortosina, la tradició d'improvisació oral i el repartiment del panoli. A aquests elements s'hi sumen formes de participació més contemporànies, com les penyes, que també expressen maneres col·lectives de viure la festa.
Un altre exemple d'aquesta dimensió identitària és l'acte d'homenatge al tortosí i la tortosina absents. Aquesta jornada representa un espai de retrobament amb persones nascudes o vinculades a la ciutat que per diverses circumstàncies viuen fora. Es pot interpretar com un ritual de retorn simbòlic: una manera de mantenir el vincle amb la ciutat malgrat la distància geogràfica.
Però la festa no és una realitat immòbil. També reflecteix els canvis socials i s'adapta als contextos de cada moment. Per exemple, entre els anys 1979 i 1981 es va dur a terme un "homenaje al ejército en la ciudad de Tortosa", amb un discurs del cap de l'Estat Major. En canvi, avui el programa de festes incorpora propostes patrimonials i memorialístiques, com la ruta sobre l'estada de Hemingway a Tortosa, la ruta sobre la Tortosa de la Guerra Civil, les visites als refugis antiaeris i altres espais vinculats a la Guerra Civil. Aquest contrast mostra com les sensibilitats col·lectives canvien i com la festa incorpora noves maneres de mirar el passat.
Un altre canvi recent té a veure amb l'acte de proclamació. L'any 2024 es va passar de la proclamació de la reina i de la reina infantil de les festes majors de la Cinta a la proclamació de la reina, de la reina infantil, de l'hereu major i de l'hereu infantil major. Aquesta transformaciópot vincular amb la incorporació de criteris d'igualtat de gènere en els actes institucionals i amb la voluntat d'avançar cap a formes de representació més inclusives, sense renunciar a la continuïtat de la tradició.
En una ciutat socialment, econòmicament i culturalment diversa, la festa també actua com un espai de relació i mediació. D'una banda, reforça la cohesió interna de la comunitat i consolida els vincles de pertinença. De l'altra, projecta una imatge de la ciutat cap a l'exterior, tant davant dels visitants com davant dels col·lectius d'orígens diversos que conviuen a Tortosa.
Per això, en paral·lel a les reflexions de Georges-Henri Rivière sobre el concepte d'ecomuseu, la festa es pot entendre metafòricament com un mirallon la comunitat es contempla per reconèixer-se, però també per pensar la seva relació amb el territori, amb la història i amb les formes de vida. Les festes de la Cinta mostren que una festa major no és només un conjunt d'actes: és una manera col·lectiva de recordar, celebrar, transformar-se i explicar-se al món.
