Quan pensem en els ordes militars medievals, sovint imaginem cavallers cuirassats, monjos guerrers i grans batalles. Tanmateix, la realitat de l'edat mitjana és molt més variada i sorprenent del que acostumem a imaginar. Un bon exemple és l'orde de l'Atxa, una distinció excepcional concedida exclusivament a dones, de caràcter hereditari i vinculada a un episodi bèl·lic que va passar a Tortosa durant la baixa edat mitjana. Es tracta d'un cas gairebé sense paral·lel a Europa.
Val la pena endinsar-se en què va ser exactament aquest orde, en el context que el va fer possible, en les dones que en formaven part i en les raons per les quals no trobem institucions semblants en altres territoris medievals. Aquesta història combina resistència, memòria col·lectiva i identitat urbana.
Un context de frontera: Tortosa al segle XII
Per comprendre l'orde de l'Atxa cal retrocedir al segle XII, en una Tortosa que acabava de ser ocupada pels exèrcits cristians dirigits per Ramon Berenguer IV (1148). La ciutat, situada en un punt clau a la desembocadura de l'Ebre, era un territori fronterer, vulnerable a incursions i intents de recuperació.
La tradició explica que en un d'aquests moments de perill -probablement un setge o un atac inesperat-, les dones tortosines van intervenir de manera decisiva en la defensa de la població. Armades amb destrals, estris domèstics o qualsevol objecte que tinguessin a l'abast, van ajudar a repel·lir l'enemic en una situació crítica. Aquest episodi, que combina elements històrics i llegendaris, va donar origen a una distinció honorífica destinada a reconèixer el coratge d'aquelles dones: l'orde de l'Atxa.
Què era exactament l'orde de l'Atxa?
L'orde de l'Atxa no funcionava com un orde militar pròpiament dit, a l'estil dels templers o dels hospitalers. Es tractava, més aviat, d'un reconeixement honorífic de caràcter municipal, concedit a les dones que descendien de les protagonistes d'aquell episodi fundacional.
Els elements que la defineixen en fan una institució extraordinàriament singular: era una distinció reservada exclusivament a dones, un fet insòlit en el món medieval quan es vinculava a un acte de defensa armada. A més, es transmetia per línia femenina -de mares a filles-, cosa que permetia preservar la memòria de les dones que havien contribuït a protegir la ciutat. Aquest tret és excepcional, ja que la majoria d'ordes i privilegis de l'època seguien línies masculines o, com a molt, mixtes.
Tot i no ser un orde militar formal, l'origen estava lligat a un episodi bèl·lic i l'emblema -una atxa o destral- reforçava clarament aquesta connexió amb la defensa armada.
Cristòfor Despuig, clergue tortosí, esmenta aquest episodi als Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (segle XVI). Hi explica que els sarraïns intentaren recuperar la ciutat i les dones tortosines demostraren un coratge i una determinació excepcionals durant l'atac. Segons el seu relat, aquesta actuació heroica va motivar la creació de l'orde de l'Atxa, concebuda per honorar-les de manera perdurable:
DON PEDRO: [...] què galardó, què honra, donaren les valeroses dones los ciutadans d'ací per tan clara haçanya [...].
LÚCIO: [...] que fonc tan poc que casi no fonc res als respecte de lo que devia ser [...]. [...] que primerament ordenaren, per a conservar la memòria de tal haçanya, que totes les dones portassen sobre la roba una atxa d'armes de carmesí o de drap de grana[...]. Més avant ordenaren que quan un nòvio anàs a casa de la nòvia per a portar-la a missa, com és ús i pràtiga, les dones que en sa companyia portaria, que tostemps solen ésser moltes, anassen davant tots los hòmens, encara que allí se trobassen qualssevols oficials del rei o de la ciutat.
FÀBIO: Això jo ho he vist usar, i no ha molt temps.
LÚCIO: I jo també. [...] que no pagassen drets per les toques i altres coses de cap, mas que si sobrevivien als marits, restassen sues totes i qualssevols robes i joies que llurs marits los haurien fetes, per de gran valor que fossen. [...] que dins la missa de nòvios (lo marit i muller), hagués de seure's, la nòvia, a la mà dreta [...] .
[...]
LÚCIO: [...] jo he oït dir al reverend Baltasar Sorió, lector de la seu, persona de molt gran autoritat i doctrina que, com sabeu, passa per a vui los noranta anys d'edat, que ell ha vist d'aquestos hàbits [...] ab la insígnia de l'atxa de drap de grana, i que la véu[...]; i també a la senyora Francesca Despuig -muller que fonc de Pere Joan Despuig, que com sabeu fonc una molt gran sort de dona i de molta autoritat i veritat, digna successora, per cert, de tan singulars matrones- [...] . [Col·loqui quart, JT 131-134]
L'orde de l'Atxa tenia reconeixement oficial, ja que apareix esmentat en documentació municipal i en cròniques locals, fet que demostra que havia aconseguit una certa legitimitat institucional. També exercia una funció identitària: amb el temps, més enllà de l'origen concret, es convertí en un element de memòria col·lectiva per als tortosins, un símbol de l'orgull ciutadà i del paper que les dones havien tingut en la història de la ciutat.
Pel que fa a les seves membres, no conservem llistes completes ni registres detallats, però les fonts apunten que formaven part de l'orde dones de famílies tortosines arrelades, descendents de les protagonistes de la defensa i reconegudes públicament en determinats actes o cerimònies. És probable que la pertinença tingués sobretot un valor simbòlic i social. No tenien funcions polítiques ni militars, però representaven un llegat d'honor dins la comunitat.
Pel que fa al seu emblema, l'atxa -una destral curta i fàcil de maniobrar- és un símbol ple de significat. Evoca força i determinació, és una eina que qualsevol dona de l'època podia utilitzar i connecta amb imaginaris antics com el de les amazones. Alhora, subratlla el component bèl·lic del relat. És probable que aquest símbol aparegués en actes solemnes, en escuts o en representacions municipals.
La historiografia ha debatut àmpliament sobre la naturalesa exacta de l'orde de l'Atxa. Algunes interpretacions la consideren una tradició simbòlica amb un nucli històric real; d'altres, un mite fundacional amb funció identitària, i també hi ha qui la veu com una institució efectiva però poc documentada. La manca de testimonis directes del segle XII n'impedeix una reconstrucció completa, però les referències posteriors demostren que la tradició va arrelar prou per perdurar al llarg dels segles.
En resum, l'orde de l'Atxa és un cas gairebé irrepetible dins el món medieval europeu. Si ens preguntem per què Tortosa va crear una institució tan singular, podem apuntar diverses explicacions: la necessitat de reforçar la identitat de la ciutat, el record d'un episodi històric real, i la voluntat de valorar el paper de les dones i el pes de la tradició i de la memòria oral. Moltes ciutats conservaven relats llegendaris que, amb el temps, adquirien un valor oficial; l'orde de l'Atxa podria encaixar en aquesta mateixa lògica.
Per què és important avui?
L'orde de l'Atxa ha esdevingut un exemple extraordinari de com les dones poden ocupar un lloc central en la memòria històrica d'una comunitat. En un període medieval sovint explicat des d'una òptica masculina, aquest episodi posa de manifest que les dones també participaven en la defensa i en la vida pública, que les comunitats reconeixien i celebraven el seu coratge i que la història és molt més diversa del que habitualment es transmet. Alhora, l'orde s'ha convertit en un element identitari per a Tortosa, que ha recuperat aquesta tradició en actes culturals i recreacions històriques.
Actualment, l'orde de l'Atxa forma part del patrimoni immaterial tortosí. S'ha transformat en un símbol de resistència, en un record del paper de les dones en la història, en una eina de divulgació cultural mitjançant publicacions i en una invitació a repensar la narrativa medieval.
La singularitat d'aquest cas continua despertant interès. En definitiva, aquest orde és una finestra privilegiada per comprendre com les comunitats medievals construïen identitat, memòria i honor. Alhora, serveix com a homenatge a aquelles dones que, segons la tradició, van empunyar una atxa per defensar la seva ciutat.
Tant és així que l'Ajuntament de Tortosa lliura les insígnies de l'orde de l'Atxa a la reina, reina infantil, pubilles i pubilletes a les festes de la Cinta, durant l'acte de proclamació que té lloc el dissabte previ al primer diumenge de setembre. Per tant, el patrimoni immaterial i les festes tradicionals associades a aquest ritual constitueixen un element identitari de la ciutat i un exemple viu de continuïtat cultural amb transmissió intergeneracional, alhora que es dona visibilitat al paper central de les dones en la construcció simbòlica, la representació pública i la pervivència de la memòria col·lectiva tortosina.
