La cultura popular de Tortosa té un seguici festiu ric i divers, hereu d'una tradició documentada des de l'edat mitjana. Gegants, bèsties festives i altres elements simbòlics formen part de celebracions com les festes de la Cinta, el Corpus o la Festa del Renaixement.
Portar aquests elements no és només una qüestió de tradició o d'estima per la festa: requereix una preparació física adequada per garantir la seguretat, el benestar i la continuïtat de la participació al llarg dels anys.
El seguici festiu de Tortosa i les exigències físiques
Entre els elements més emblemàtics del seguici tortosí hi trobem els gegants, documentats des del segle XV. Actualment, hi surten diverses parelles n, com ara els gegants cristians Rufo i Rubí, els gegants moros Nabil i Zoraida, els gegants del Renaixement Cristòfor Despuig i Mariana Curto o la parella jueva Bonjuhà i Caxixa. Aquestes figures, d'alçades i pesos considerables, les portades de l'interior una persona que ha d'aguantar-ne l'estructura durant les cercaviles, que sovint són llargues.
Un altre element central és la Cucafera, una de les figures més antigues del bestiari tortosí, documentada ja al segle XIV. Tant la Cucafera gran com les versions més petites impliquen un esforç físic notable dels portadors, especialment pel moviment constant i el control del centre de gravetat durant el recorregut.
Altres figures com el Bou, l'Àguila, els cavallets o diversos elements del seguici renaixentista completen un conjunt que combina pes, moviment, coordinació i resistència física.
Portar un gegant o fer ballar una bèstia del seguici no és només una manera de viure la festa: és un exercici físic de primer nivell. I, com passa amb qualsevol activitat física exigent, cal preparar-se per evitar lesions.
Els portadors i portadores dels gegants, la Cucafera, el Bou, l'Àguila o els cavallets ho saben bé: cal tenir força, resistència i una passió incombustible per la cultura popular. Però també és imprescindible escoltar el cos i saber com cuidar-lo abans, durant i després de cada cercavila. I aquí és on la ciència de la salut, especialment la fisioteràpia, té molt a dir.
Lesions típiques entre gegants i bèsties
El gegant cristià de Tortosa pesa 65 quilos i la geganta que l'acompanya en fa 60 , i són carregats per una sola persona. Malgrat que el pes estigui ben repartit, hi hagi bons recolzaments a les espatlles i al cap, i hi hagi altres persones per fer relleus, les hores de seguici poden passar factura: el dolor lumbar, la ciàtica i les hèrnies discals són algunes de les lesions a què s'exposen els geganters. Aquestes 'hèrnies apareixen quan els discos entre les vèrtebres es desplacen i fan pressió sobre els nervis o la medul·la. Són el resultat d'activitats extenuants repetides, patir sobrepès o portar un estil de vida sedentari, entre d'altres.
Amb el bestiari la situació és diferent. Si bé és cert que pesen menys, portar-los requereix fer moviments més ràpids i repetitius, força vegades sobre terrenys irregulars o relliscosos. Els balls sovint es fan de puntetes, la qual cosa fa augmentar la possibilitat de fer patir els músculs del panxell de la cama, els bessons, el soli o el tendó d'Aquil·les.
Això pot provocar trencaments fibril·lars o tendinosos d'aquests músculs causats de forma indirecta quan el múscul es contreu violentament acompanyat d'un estirament simultani. També poden produir dolor miofascial o tendinopaties.
Què diu la ciència per prevenir lesions?
Heu de saber, però, que totes aquestes lesions són evitables i la fisioteràpia ofereix estratègies per prevenir-les. Tradicionalment, els portadors de gegants i bèsties duen faixes i plantilles com a mesures de protecció. No obstant això, està demostrat científicament que, per si soles, no són del tot eficaces. La clau és moure's bé i preparar-se físicament: entrenar la musculatura, els tendons i els ossos per a l'activitat que s''ha de fer.
Segons l'American College of Sports Medicine i les directrius d'exercici físic de la Unió Europea, cal practicar dos o tres dies per setmana exercicis de força sense oblidar l'activitat aeròbica; recomanen de 150 a 300 minuts a la setmana.
