Joan Francesc Vidal Arasa
Professor associat del Departament d’Història i Història de l’Art (URV CTE)
El pasdoble "Tortosa" és una de les peces musicals més representatives de la ciutat. Avui forma part del paisatge sonor de les festes de la Cinta , especialment, del moment que, després del pregó, la banda l'interpreta al Parc Municipal Teodor Gonzàlez. Quan això passa, el públic s'aixeca, canta i reconeix en aquella música una expressió compartida d'identitat i de pertinença.
Però aquesta peça no és només una música festiva. Compost per Joan Monclús i Monclús, recull elements de la música de banda, de la jota i del folklore local. La trajectòria que ha tingut mostra com una composició nascuda com a pasdoble ha acabat convertint-se en himne de la ciutat.
Què és un pasdoble?
El pasdoble té l'origen en el món militar. El nom prové del pas redoublé, un pas ràpid i mesurat que servia per fer avançar les tropes de manera ordenada. A partir del segle XVIII, els exèrcits europeus van incorporar formes de marxa cada vegada més regulars, i la música va esdevenir una eina per marcar el ritme i reforçar la cohesió dels soldats.
Amb el temps, aquest gènere va sortir de l'àmbit militar i es va estendre a l'espai públic. Les bandes de música el van incorporar a desfilades, cerimònies, celebracions populars, concerts a l'aire lliure i balls. La sonoritat enèrgica, basada sobretot en instruments de vent i percussió, el feia especialment adequat per omplir carrers i places.
Durant el segle XIX, el pasdoble va esdevenir una peça habitual del paisatge sonor urbà. També es va vincular a les curses de braus i, més endavant, a l'imaginari musical espanyol vist des de França. En aquest context van aparèixer diverses composicions titulades "Tortosa", editades a París o vinculades a circuits musicals francesos.
El pasdoble a Tortosa
A Tortosa, la presència del pasdoble està documentada des de finals del segle XIX. La ciutat tenia una important presència militar, amb el quarter de Sant Francesc, i els regiments que hi eren destinats portaven les seves bandes. Aquestes formacions interpretaven pasdobles en concerts i actes públics.
Les bandes civils de la ciutat també van incorporar el pasdoble en el seu repertori. La Banda Santa Cecília i altres agrupacions locals obrien sovint els concerts amb aquest gènere. L'any 1892 ja hi ha constància d'un pasdoble titulat "Tortosa", compost per Sempere, i el 1894 Jaime Rovira va estrenar "La Perla del Ebro", un pasdoble amb música i lletra dedicat a la ciutat.
Això mostra que, abans de Joan Monclús, el pasdoble ja era una forma musical present a Tortosa i associada a l'espai públic, a les bandes i a la vida festiva. La novetat del pasdoble Tortosa de Monclús és que va aconseguir condensar aquesta tradició en una obra que acabaria adquirint valor d'himne.
De pasdoble a himne
Joan Monclús i Monclús es va formar en l'entorn de la Banda Municipal i de l'Escola Municipal de Música de Tortosa. Va estudiar solfeig i clarinet amb José Iglesias Mayoran i, més endavant, harmonia amb Ramon Ortiz Andreu. També va continuar formant-se al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera.
Després de la Guerra Civil, Monclús va tornar a Tortosa i el 1943 va prendre possessió com a director de la Banda Municipal i de l'Escola de Música. Aquell mateix any es va anunciar una nova composició seva basada en aires populars comarcals: el pasdoble "Tortosa".
La peça, definida com a "pasdoble sobre motius populars", va ser dedicada a Joan Moreira, figura clau en la recopilació del folklore musical tortosí. El llibre Del folklore tortosí, publicat per Moreira el 1934, va ser una de les fonts d'inspiració de Monclús. El pasdoble es va estrenar el 22 de novembre de 1944, dia de Santa Cecília, patrona dels músics.
L'obra va tenir molt bona acollida i es va anar convertint en una peça habitual en els actes festius de la ciutat. El 1952 Monclús en va preparar una versió cantada com a himne marxa per a quatre veus d'home, interpretada pels Cantaires de l'Ebre. La lletra va ser revisada posteriorment, amb la participació de Josep Faiges.
El 1955 Monclús en va fer una nova versió per a cor mixt a sis veus, dedicada a l'Orfeó Tortosí i al mestre Faiges. Aquesta adaptació va consolidar encara més el caràcter coral i col·lectiu de l'obra. A finals dels anys cinquanta, "Tortosa" ja era una peça molt demanada pel públic i sovint s'interpretava fora de programa.
La popularitat de la peça va créixer encara més amb les gravacions discogràfiques dels anys seixanta i setanta. El pasdoble va passar del carrer i del concert a l'àmbit domèstic i va reforçar el paper com a símbol compartit.
Finalment, el 2019 el Ple de l'Ajuntament de Tortosa va declarar oficialment el pasdoble "Tortosa" com a himne de la ciutat, amb música de Joan Monclús i lletra de Joan Monclús i Josep Faiges.
Què diu la música?
El pasdoble "Tortosa" presenta una evolució expressiva molt clara: comença amb un caràcter fosc, tens i marcial, i acaba amb una explosió lluminosa, festiva i identitària.
La primera part té un to més ombrívol. La música utilitza una tonalitat menor, registres greus i elements propis de la marxa militar. Aquesta secció pot interpretar-se com una marxa dels vençuts, amb un aire de tristesa, tensió i record.
A poc a poc, però, la música es transforma. A la segona part, canvia cap a una tonalitat major amb un caràcter més obert i eufòric. Hi apareixen referències al folklore tortosí, als cants de treball, a la jota i a l'himne de la Mare de Déu de la Cinta.
Un dels moments més significatius és la presència de materials vinculats a la "Gran jota tortosina", de Joan Moreira, i a la figura del cantador Perot. Monclús no copia simplement el folklore, sinó que el transforma i l'integra en una obra de banda amb una gran força expressiva.
El final és especialment important. La jota tortosina apareix com a culminació i el text "Visca per sempre Tortosa" concentra el sentit emocional de l'obra. El pasdoble es converteix així en un cant d'afirmació col·lectiva, en què la ciutat es reconeix a si mateixa.
El pasdoble i la festa major
El primer dissabte de les festes de la Cinta, quan acaba el pregó i la banda interpreta el pasdoble "Tortosa", la peça adquireix tot el seu sentit. No és només una música que es toca: és una música que es comparteix. El públic s'aixeca, canta i participa en un moment que marca simbòlicament l'inici de la festa major.
Des de les ciències de l'educació i, més concretament, des de l'educació musical, aquest moment permet entendre com la música transmet memòria, identitat i emoció col·lectiva. Aquest pasdoble ens parla de la història de les bandes, del folklore local, de la transformació d'una peça popular en himne i del paper de la música en la construcció d'una comunitat.
Quan sona el pasdoble "Tortosa", no escoltem només una composició de Joan Monclús. Escoltem una ciutat que es representa a si mateixa, recorda el seu passat i celebra, any rere any, l'inici de la seva festa gran.
