Arquitectura i castells a la plaça de la Font

Arnau Montoya

Arquitecte i investigador de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (URV)

Arquitectura

Entre tots els moments en què la plaça de la Font de Tarragona pren protagonisme al llarg de la festa major de Santa Tecla, els vinculats amb els castells són dels més emblemàtics. Hi arriben els pilars caminant, després del recorregut des de la Catedral, i s'hi viuen dues de les jornades castelleres més destacades de l'any: la Diada de Santa Tecla -amb les quatre colles locals- i la Diada del Primer Diumenge de Festes, que des del 2005 reuneix dues colles tarragonines i dues de convidades. Però què fa que aquesta plaça sigui tan especial per a l'activitat castellera? Quines condicions ha de tenir una plaça perquè sigui idònia per fer-hi castells? I, des del punt de vista arquitectònic, la plaça de la Font les compleix?

La relació entre la plaça de la Font i els castells ve de lluny. Des del 23 de setembre de 1863 que s'hi documenten actuacions castelleres i és habitual veure-hi castells de gran dificultat: de gamma extra, desfolrats i fins i tot alguns de deu pisos. Aquest protagonisme històric va ser reconegut el 2017, quan la plaça va rebre el premi de la Plaça de la Temporada de la revista Castells.

Un símbol del vincle que es forja entre la plaça i els castells que s'hi duen a terme és la llamborda que recorda dues efemèrides que, en un moment determinat, van estar a l'avantguarda d'aquesta pràctica cultural: el primer 4 de 9 amb folre carregat i el primer 5 de 8 descarregat, aconseguit per la Colla Jove Xiquets de Tarragona. En lloc d'una placa penjada a la paret, el record és integrat al paviment, com la mateixa tradició castellera, que forma part del sòl cultural de la ciutat.

La plaça castellera ideal

L'urbanisme i l'arquitectura tenen un paper fonamental en el desenvolupament dels castells. Estudis sobre el paisatge cultural de les places castelleres[1] han ajudat a comprendre com és la plaça castellera ideal i quins elements ha de tenir -i quins ha d'evitar- per tal que els castellers i els aficionats puguin gaudir de les diades.

Com que els castells es recolzen directament al paviment, és important que la superfície de la plaça no tingui inclinacions i que els elements que la conformen estiguin fixats a terra i en bon estat. La presència de mobiliari urbà com bancs, papereres o jardineres pot limitar la ubicació de la pinya, que ocupa una zona considerable.

Les dimensions de la plaça també tenen un paper crucial: cal que l'espai sigui prou ampli per a la comoditat de castellers i públic però, alhora, la presència d'elements arquitectònics propers, que fan servir com a punt de referència, els ajuda a mantenir l'estructura estable. Els edificis, preferiblement, han de ser prou alts perquè tots els castellers els puguin fer servir de guia, però no massa per tal de no interferir amb la verticalitat dels castells.

És la plaça de la Font un bon escenari casteller?

Amb 153 metres de llargada, entre el carrer del Portalet i l'Ajuntament, la plaça de la Font és probablement una de les places més llargues de Catalunya. Aquesta longitud permet una gran capacitat d'acollida de públic i afavoreix la visibilitat de les construccions des de diversos punts. Encara que la seva amplada és menor, és prou gran per no ofegar els castells i ajuda a intensificar l'emoció en moments com l'arribada dels pilars caminant, entre una multitud expectant que els dona pas.

Els edificis que envolten la plaça tenen una alçada suficient per servir de referència visual als castellers, sense arribar a generar tanta diferència d'alçades que eclipsin la grandesa i majestuositat d'una construcció humana. A més, la uniformitat de les façanes i la presència de nombrosos balcons permet que el públic s'hi pugui situar sense envair l'espai de les colles, i contribueix a una sensació d'ordre i harmonia estètica.

Una de les claus que també juga a favor de la plaça a l'hora de fer castells és la superfície neta i lliure d'obstacles. Tot i que hi ha mobiliari urbà, arbrat i terrasses, aquests elements es troben majoritàriament als laterals. La part central, especialment en el terç de la plaça més proper a l'Ajuntament, permet ubicar-hi castells de gran envergadura amb comoditat i seguretat, sobre un paviment en molt bon estat, sense inclinacions ni voreres. Que totes les façanes de la plaça tinguin altures i acabats similars és positiu perquè redueixen la sensació d'inseguretat i fa que el castell superi els edificis. D'aquesta manera, donen molts més punts de referència, tant per als castellers de tronc com per a la canalla, fet que contribueix controlar més l'equilibri. Així mateix, la gran quantitat de balconades amplia l'afluència de públic sense posar més pressió a la plaça i deixa una imatge espectacular.

Aquesta zona central coincideix, a més, amb la façana institucional de l'Ajuntament, un escenari que reforça la dimensió simbòlica dels castells i que històricament ha concentrat les diades. L'edifici, que antigament havia estat convent i fins i tot caserna, ha esdevingut testimoni i marc d'aquestes expressions de cultura popular.

Els atributs arquitectònics de la plaça de la Font també tenen implicacions en l'experiència del públic. La seva forma allargada orientada al mar facilita l'entrada de la brisa i la ubicació del sol del migdia projecta ombra al lateral nord de la plaça, de la qual gaudeix una part dels espectadors. Finalment, els set carrers que hi conflueixen faciliten la mobilitat del públic i la ubicació dels equips d'emergència i, com que és una plaça de vianants, les diades castelleres no afecten el trànsit habitual de la ciutat.
 
La plaça de la Font de Tarragona és, doncs, un dels millors escenaris castellers, des del punt de vista arquitectònic. És també un espai que ha sabut mantenir viva la seva funció de punt de trobada ciutadana alhora que es reivindica com un escenari emblemàtic d'esdeveniments culturals. Podem dir que és molt més que una ubicació: és un espai on tradició, arquitectura i comunitat es troben. Durant Santa Tecla, aquesta simbiosi es fa visible com en cap altre moment. I si els castells són una mostra de col·laboració, força i equilibri, no és casualitat que trobin en aquesta plaça el millor escenari per enlairar-se.