A Tarragona, durant onze dies de festa major, la ciutat es transforma en un ecosistema on cultura, tradició i economia van de bracet. Cada acte, des del primer "Visca Santa Tecla! Visca Tarragona!" fins al correfoc final, genera activitat econòmica, crea ocupació i reforça la cohesió social.
La festa major no és només celebració: és també una potent eina de dinamització econòmica. L'activitat econòmica genera valor afegit i fa créixer el PIB -producte interior brut- a través dels seus components. A més, crea ocupació i desencadena uns efectes d'arrossegament que s'estenen a tots els sectors econòmics. Tot i així, també comporta les anomenades externalitats negatives que cal gestionar i minimitzar. Al mateix temps, però, produeix un efecte més intangible però molt potent: enforteix la cohesió social. Ens endinsarem en la festa major per conèixer-ne la dimensió econòmica.
Tot comença amb la Crida a la plaça de la Font, quan al balcó de l'Ajuntament es dona el tret de sortida a la festa. Aquest acte simbòlic és una crida als tarragonins i visitants, però també un senyal perquè tot el sistema productiu local s'activi. I és precisament aquí on entra en joc el valor afegit: el teixit empresarial posa en marxa el seu procés de producció transformant consums intermedis en tot un ventall de productes: béns i serveis. La diferència entre el valor d'aquests productes generats i els consums intermedis utilitzats és, en termes econòmics, valor afegit.
El 21 de setembre, amb el Pregó i l'Arrencada de Gegants, la ciutat viu una jornada d'afluència massiva de persones que requereix logística, organització, serveis de seguretat, neteja i, sobretot, menjar i beguda i proveïdors de so, il·luminació i muntatge que preparen escenaris perquè la música comenci a sonar. Tot plegat és valor afegit i activitat econòmica en marxa, que es mesura amb el PIB.
El PIB -el valor dels béns i serveis finals produïts en un territori durant un període determinat- és un agregat econòmic que es nodreix de tres motors principals: el consum, la inversió i les exportacions. Durant Santa Tecla, espais quotidians esdevenen escenaris d'activitat cultural i econòmica que acceleren aquests motors i contribueixen al creixement del PIB. El consum s'activa quan famílies i amics omplen terrasses, els hotels i restaurants comencen a fregar el ple, comerços de tota mena venen els seus productes, es venen entrades per a espectacles. Les empreses inverteixen per millorar serveis i infraestructures. I fins i tot s'exporten serveis: quan els visitants venen de l'estranger, la seva despesa en turisme esdevé una exportació.
El dia de Santa Tecla, el 23 de setembre, el seguici popular és una autèntica "empresa cultural" en moviment. Des d'un vessant econòmic, la massiva mobilització de participants i espectadors del seguici és una demostració de com la cultura genera ocupació: cambrers, tècnics, guies, personal de neteja i seguretat, artistes, gestors culturals... Treballadors per compte propi i autònoms, especialment del sector cultural i creatiu, troben en la festa una oportunitat d'activitat professional. Així, la festa esdevé també una estratègia per generar ocupació i renda.
El Correfoc del 24 de setembre, amb la seva traca final a la Rambla, simbolitza l'efecte multiplicador de la producció que genera la festa. Quan augmenta la demanda -per exemple, més consum en bars o serveis-, no només se'n beneficien aquests negocis directes, sinó també els seus proveïdors (de menjar, begudes, materials, tècnics, etc.), i així successivament. Això fa que cada euro addicional de demanda tingui un impacte molt superior en la producció local a conseqüència d'uns efectes d'arrossegament que es desencadenen. Però, com en tot sistema, cal gestionar els impactes adversos. Les externalitats negatives -residus, consum energètic, contaminació- s'han de reduir amb mesures sostenibles que ja s'estan explorant però que cal potenciar: gots reutilitzables, control d'aforament, il·luminació eficient, transport públic gratuït i campanyes de sensibilització ambiental.
Però Santa Tecla genera riquesa social. La socialització, el retrobament intergeneracional, la participació col·lectiva i el sentiment de pertinença creen capital social, un recurs intangible però essencial per al benestar de la comunitat.
Santa Tecla és molt més que una festa: és un fenomen cultural, emocional i també econòmic. Cada acte forma part d'una cadena de valor que mobilitza la ciutat, activa l'economia i enforteix els vincles socials. Quan cridem "Visca Santa Tecla!", celebrem la tradició, però també participem en una experiència col·lectiva que transforma Tarragona en un veritable motor econòmic.
