Les festes populars són molt més que una successió d'actes lúdics. Són moments de trobada col·lectiva, d'afirmació d'identitat i de participació comunitària. Des d'un punt de vista cultural, la festa és un esdeveniment col·lectiu que rememora esdeveniments sagrats o profans a través de cerimònies i rituals. Les festes es transmeten per tradició, evolucionen amb el temps i formen part essencial de la societat que les celebra i els dona sentit.
El gran folklorista Joan Amades, al Costumari català, destacava que les festes majors són comunes a tot Europa i comparteixen una mateixa essència i origen, encara que els detalls siguin els que marquen la diferència. L'origen de les festes majors es remunta a les creences primitives sobre l'existència de divinitats o genis, que eren els que posseïen els fruits de la terra. En aquest context, les persones organitzaven celebracions festives per demanar favors i donar les gràcies per les collites.
Festa, participació i sentiment de pertinença
Participar en una festa major no és només assistir-hi com a espectador. Formar part de la festa de manera activa suposa enquadrar les persones en agrupacions o entitats que preparen, organitzen i donen forma al ritual festiu. Colles castelleres, grups de diables, balls populars, colles de gegants i totes les agrupacions que formen la festa construeixen una experiència compartida que supera qualsevol diferència individual cultural, de classe, d'edat i, fins i tot, ètnica.
Aquesta immersió permet als participants submergir-se temporalment en un entorn acollidor, on la diferència no té lloc. I és aquí on neix un sentiment nou -o, almenys, modificat- de pertinença al grup. Un espai que transforma l'estructura social i que l'antropòleg Victor Turner defineix com a communitas: una experiència d'unitat col·lectiva que es deslliga, momentàniament, de les jerarquies del dia a dia.
Participar en la festa, sentir-se membre d'un col·lectiu i sentir-se acceptat per la resta de membres del grup és una qüestió d'identitat. La identitat implica reconèixer-se i diferenciar-se dels altres, i les festes majors proporcionen un escenari ideal per fer-ho. A Tarragona, per exemple, la festa de Santa Tecla mostra diferents nivells d'identificació: d'una banda, la pertinença a una agrupació concreta -com un ball tradicional- i, de l'altra, el sentiment de formar part d'una comunitat -Tarragona- en el seu conjunt.
Colors, rivalitat i unitat
Un dels exemples més clars d'aquesta doble identitat dins la festa la trobem a les colles castelleres. Al llarg de l'any, la rivalitat entre elles és una part essencial de la temporada. Però durant Santa Tecla, i amb el predomini desbordant de la identitat tarragonina, aquesta competència deixa pas a la communitas col·lectiva i crea una unitat que, a la vegada, manté els matisos distintius de cada colla. Un moment especialment simbòlic que exemplifica aquesta participació tenyida de rivalitat és la baixada dels pilars caminant, en què cada 24 de setembre les quatre colles castelleres de la ciutat intenten fer arribar el seu pilar de quatre des del pla de la Catedral fins al balcó de l'Ajuntament. No totes ho aconsegueixen, i aquí entra en joc la competició, però sempre dins l'esperit festiu.
Popularment, la identificació dels castellers de cadascuna de les colles es fa mitjançant el color de les camises. Així, en comptes de referir-se als castellers com a membres dels Xiquets de Tarragona, de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau o dels Xiquets del Serrallo, diem que són, respectivament, els matalassers, els liles, els verds i els blaus.
Durant les festes de Santa Tecla tota la ciutadania que surt al carrer aporta amb la seva indumentària els colors locals que defineixen la identitat col·lectiva. Cada any el marxandatge oficial ofereix barret, mocador, samarreta, ventall i motxilla dissenyats expressament per lluir-los pel carrer. El vestit, també per aquells que no formen part activa del seguici, acaba sent un indicador de pertinença al grup.
La diversitat dins la unitat festiva
Si anem més enllà dels castells, la multiplicitat de grups que participen en el seguici de Santa Tecla és enorme. Per exemple, l'any 2024 els elements del seguici estaven agrupats en set categories: entremesos (7 grups), balls i danses (8), representacions al·legòriques (2), balls parlats (2), agrupacions musicals (7), colles castelleres (4) i, finalment, el bestiari (7). En total, doncs, 31 agrupacions, 31 espais d'identificació primària, basada en un sentiment de pertinença de caràcter comunitari. I, al mateix temps, una unitat festiva, amb el protocol i l'ordre en què el lluïment de cada peça de la festa es posa en contribució d'una identitat local, que s'alimenta de la participació proactiva de tothom. El sentiment col·lectiu, la immersió en una comunió emocional amb la resta de participants i amb el públic que envaeix els espais públics, amb la música sonant a tort i a dret, és sincer i aclaparador. El clímax d'aquesta immersió col·lectiva arriba quan ressona la música d'"Amparito Roca" i tothom -participants i espectadors- comparteix una mateixa emoció. Amb tot, "els colors són els colors" i els contrastos i la rivalitat entre grups no arriba mai a desaparèixer.
Una identitat que es viu tot l'any
Els cicles festius són espais de ruptura i d'alliberament de les tensions del món quotidià: l'advocada, el pagès, l'estudiant o el taxista s'obliden per un moment dels seus rols habituals per reencarnar-se en castellera, portador de l'àliga, gegantera o capgròs. Els rols festius són generadors d'identitats i de pertinences que permeten una integració al col·lectiu local que no presenta divisions de classe o professionals de la vida quotidiana. Tampoc les diferències culturals o d'origen ètnic dels ciutadans nouvinguts són especialment rellevants dins les agrupacions festives. Participar activament en la festa esdevé un indicador d'inserció en la societat tarragonina.
Ara bé, quan la festa s'acaba, la vida torna a les seves jerarquies socials, professionals i culturals. Però la identitat festiva no desapareix del tot: es manté viva en els assajos de les colles castelleres, en la preparació d'actes futurs de les agrupacions i en la memòria compartida dels participants.
Formar part d'una agrupació del seguici de Santa Tecla aporta una carta de naturalesa tarragonina a qualsevol, siguin quins siguin els seus orígens.
