24 de setembre de 2024. Pla de la Seu de Tarragona, 13 h. Temperatura aproximada, 28 graus. Les quatre colles de la ciutat es concentren per protagonitzar una tradició castellera única que es remunta al segle XIX i s'ha convertit en una de les actuacions més aclamades de Santa Tecla.
A partir d'aquest moment, i durant més de dues hores, cada colla oferirà dues rondes de castells i acabarà construint l'esperat pilar de quatre, amb el qual pujaran i baixaran les escales de la Catedral seguint un estricte ordre d'antiguitat: primer els Xiquets de Tarragona, després la Colla Jove Xiquets de Tarragona, seguida pels Xiquets del Serrallo i, finalment, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau. Un cop superats els graons, els pilars caminant recorreran els 500 metres que separen la Catedral de l'Ajuntament davant la mirada del públic expectant, que fa estona que s'espera. La calor i la xafogor no perdonen durant la major part del recorregut. Quan els pilars comencen a baixar, la temperatura s'acosta als 30 graus.
Des de mitjans del segle XIX, les dades climàtiques de Catalunya permeten detectar amb precisió l'evolució de la temperatura de l'aire. Segons el Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics (BAIC), publicat pel Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat a un ritme de 0,23 graus per dècada entre 1950 i 2014, un valor lleugerament superior a la mitjana global. Aquest augment no ha estat constant: entre 1950 i 1970 es va registrar una lleugera baixada mentre que, des de 1971, la temperatura ha pujat de manera més accelerada. De fet, quatre dels cinc anys més càlids des de 1950 es van produir entre el 2000 i el 2014, amb el 2006 com l'any més calorós.
L'estiu és l'estació que ha experimentat més increment de temperatura, seguit de la primavera. A més, les temperatures màximes diürnes han augmentat més que les mínimes nocturnes. Aquesta tendència s'alinea amb altres estudis climàtics de la península Ibèrica, que indiquen que l'escalfament és més acusat en les últimes dècades.
En l'esmentat informe, s'hi afirma que l'augment notable de la temperatura dels darrers decennis fa necessària l'actualització de tots els criteris de caràcter tèrmic associats als diferents sectors econòmics, tant si són de tipus temporal (com ara redefinir calendaris, per exemple, de sembra i collita o de temporades turístiques) com si es basen en la redefinició de llindars a partir dels quals es prenen decisions com ara alertes per onades de calor o demanda de refrigeració o calefacció. També defensa la necessitat de millorar la difusió de la informació climàtica a la població en general. A més, s'hi indica que la comunicació adequada de l'evolució del clima a diferents sectors socioeconòmics és crucial perquè puguin prendre les mesures d'adaptació adequades.
Segons el recentment estrenat ERA Explorer, una aplicació del Climate Data Store del Servei de Vigilància de l'Atmosfera de Copernicus, l'augment de la temperatura a la ciutat de Tarragona en els darrers 74 anys és evident i reforça, en l'àmbit local, les dades generals analitzades en el BAIC.
El canvi climàtic afecta la festa major?
Quan es parla dels impactes del canvi climàtic, sovint es posa el focus en els sectors socioeconòmics com l'agricultura, el turisme o la gestió de l'aigua. Però què passa amb el patrimoni cultural immaterial? Tradicions, festes populars, coneixements ancestrals i formes de vida arrelades al territori també es veuen afectades per aquests canvis en les variables atmosfèriques com ara la temperatura: des de manifestacions massives com el futbol, que d'un temps ençà permet pauses d'hidratació, fins a manifestacions més específiques, sovint locals, com poden ser manifestacions de cultura popular. La Baixada dels Pilars Cminant de Santa Tecla n'és un dels exemples.
L'augment de temperatures, la variabilitat de les precipitacions o els fenòmens extrems poden alterar calendaris festius, posar en risc pràctiques tradicionals lligades al medi ambient o fins i tot modificar la manera com les comunitats viuen i transmeten la seva identitat. Així doncs, és essencial incorporar la dimensió del patrimoni cultural immaterial a la reflexió sobre els efectes del canvi climàtic.
Com afecta aquesta tendència al confort tèrmic de les colles quan alcen els castells i caminen mig quilòmetre amb un pilar de quatre alçat? I al dels espectadors que s'esperen durant hores?
Un estudi científic publicat el 2024 va confirmar un augment de temperatures durant les hores clau (de 12.00 a 15.00 h) de les actuacions castelleres en quatre localitats: Tarragona, Valls, la Bisbal del Penedès i Vilafranca del Penedès. Aquestes dades plantegen reptes per a la continuïtat dels actes que se celebren en les hores centrals del dia.
Les conseqüències de l'increment de temperatures també afecten la Baixada dels Pilars Caminant, i ho fa de diverses maneres, com ara amb més estrès tèrmic per als membres de la colla, ja que aquesta actuació requereix una gran resistència física per mantenir estable l'estructura durant tot el recorregut, normalment assolellat i amb poca ombra. Amb temperatures més elevades el risc de fatiga, deshidratació o cop de calor s'incrementa notablement.
Si les temperatures continuen augmentant, no es poden descartar canvis en els horaris o en l'organització de l'esdeveniment, com ja es fa amb algunes diades castelleres. Per exemple, caldria programar-les a hores menys caloroses o establir mesures d'adaptació, com pauses per hidratar-se o vestimenta més lleugera per als participants.
Les altes temperatures i la sensació de xafogor poden desmotivar la presència de públic en determinades zones del recorregut, la qual cosa impacta directament sobre l'assistència a l'actuació i redueix l'ambient festiu i la implicació de la ciutadania en aquest acte tan simbòlic.
En definitiva, el canvi climàtic també suposa un repte per a la continuïtat d'aquesta tradició tal com la coneixem, i caldrà adaptar-s'hi per garantir la seguretat i la sostenibilitat de l'esdeveniment.
Adaptació i futur de la Baixada dels Pilars Caminant
Davant d'aquests desafiaments, la comunitat castellera i les institucions locals hauran de trobar estratègies per preservar la Baixada dels Pilars Caminant sense comprometre la seguretat dels participants ni l'essència de la tradició.
Ara més que mai és primordial continuar monitorant l'evolució de les temperatures -i altres possibles variables atmosfèriques rellevants per a l'activitat- i els seus efectes en les festes populars per prendre decisions fonamentades, com ja es fa des del Departament de Geografia de la URV amb aquest estudi. Aquesta adaptació no implica perdre autenticitat, sinó garantir que generacions futures puguin continuar vivint i gaudint d'aquesta tradició única al món.
